Te’m morires

Avui he tornat a aquesta terra ara cruel. La nostra terra, pare. I tot com si continués. Davant meu, els carrers escombrats, el sol endolat netejant les cases, blanquejant la calç; i el temps entristit, el temps aturat, el temps entristit i molt més trist que quan els teus ulls, clars de boira, i la flaire de mar distant fresca engolien aquesta llum ara cruel, quan els teus ulls parlaven fort i el món no volia ser més que existir. Així comença aquesta estremidora carta dirigida al pare absent. A través de les seves paraules podem seguir litinerari vital, personal i familiar, de lescriptor, conduits per una narració poètica, intensa i mesurada, que no deixarà indiferent al lector.