Sang nova

El protagonista de Sang nova, novel·la en tercera persona, discursiva i didàctica, no és cap heroi, malgrat el seu nom (Ramon de Montbrió) i les seves constants disquisicions polítiques, econòmiques, socials i culturals, que el situen, a més, clarament, en el context del regionalisme com a forma de regeneració de la societat catalana del tombant del segle XIX al XX. Jove d’acció, abans de pretendre transformar la realitat de la muntanya catalana a través de la regeneració de l’economia agrícola i pecuària i, sobretot, de la recatalanització de la «burgesia muntanyenca», fracassa tant en la seva participació activa en els moviments nacionalistes europeus (Irlanda) com en la revolució del 68. Aquesta obra planteja alguns dels principals problemes de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, que es mantenen especialment vius en el debat social i polític dels nostres dies, com són l’encaix de Catalunya en l’Espanya moderna, els problemes del centralisme, el caciquisme i la corrupció política, les divisions en el si de l’incipient catalanisme polític o l’impuls de regeneració que pren Europa com a model. Per això, el llibre es considera un document d’actualitat.