Nifades

A Nifades tota una combinació d’elements simbòlics, psicològics, eròtics i sàdics fan penetrar el lector en un món de creació a vegades al·lucinant: els personatges narren en primera persona la seva participació en un món de corrupció en el qual es desenvolupen. Potser Nifades, Jareh, Tareh, Iosef i Aziba, els protagonistes, són embolcallats pel fatalisme d’una maledicció sense saber-ho. Una maledicció imposada. Nifades no és cap dona determinada d’una moderna o antiga concepció; és solament la femella que podria ser esposa i mare. Hom podrà dir, quan s’adoni de la perversitat de Nifades, que Sonntag és un misogin, però cal que entenguem aquesta dona dins el seu entorn. I el mateix és vàlid per a Jareh, personatge més espartà que actual i que serveix a la perfecció els propòsits de desmitificació del novel·lista, i per al protagonista, Iosef, que és l’home que en un moment donat lluita contra la corrupció a què el predestinen les circumstàncies.