Molloy

Molloy sobresurt com un dels grans monuments narratius sustentats en la força de la veu, on dos narradors singulars mantenen un flux discursiu esplèndid creant dos dels grans monòlegs interiors del segle XX literari. La crítica reconeix en aquesta novel·la una de les aportacions més originals de la narrativa contemporània. L’originalitat dels personatges es trasllada al seu discurs. En la primera part —en un monòleg sense punt i apart de més de 80 pàgines— se’ns presenta un curiós narrador que engloba en ell mateix el més anihilat que pot tenir un humà (vell, malalt, esguerrat, idiota, extenuat), el Molloy del títol, un home estrafolari com pocs que tendeix a l’estupefacció; en la segona part, el protagonista és Moran, home rígid, metòdic i sever, que exerceix d’investigador privat i surt de casa seva a trobar Molloy per encàrrec de l’autoritat.