Fedra

Inspirada en una obra teatral de Llorenç Villalonga que el mateix Espriu havia traduït al català, Fedra, amb paraules d’Espriu és una nouvelle. Característica d’aquest relat és la col·locació dels fets en una illa, com a homenatge, ben cert, a Mallorca i Villalonga, però també, a nivell simbòlic, per a subrattlar la qualitat de mite solar de les contalles sobre Fedra, princesa de l’estirp dels sobirans de Creta. Aquesta insularitat, Espriu l’usa per a emmarcar la història en un ambient de decadència de l’aristocràcia, de cansament i esgotament de la civilització mediterrània, de crisi de la cultura occidental.