El misantrop

De caire autobiogràfic, El misantrop reconstrueix el temps d’estudiant de medicina de l’autor a la Universitat de Saragossa amb un grup d’amics bascos i navarresos. En paraules epistolars de Vilallonga: "M’interessa albirar la identitat dels contraris, la semblança psicològica de totes les classes socials, i així Salvador Mendoza, culte, i Cèsar Làcar, salvatge, s’entenen perfectament(...). Vull que sigui una obra sense cera, vívida, sense parti pris. Presentar la psicologia humana, que és eterna, abans que les tendències ideològiques, que són variables. És clar que això ha de semblar a estones escabrós, i més sent els personatges joves, àvids d’assajos...".