Barroca mort

Barroca mort aplega dues narracions en les que l’univers suggerent del sis-cents valencià se’ns presenta replet de personatges insòlits que esdevenen l’espill on s’hi conjuguen elements com la festa, les creences populars o els crims, amb d’altres més màgics i, alhora, igualment possibles. A la primera de les narracions, a través d’un visionari contrafet —El fill de Gepa—, assistim a un mostrari barroc de personatges, de costums, d’actituds i de relacions humanes, on la vida i la mort pengen d’un fil incert i dubtós. A l’Epistolari del comte de l’Hortxà, mitjançant l’exposició de cinc cartes, l’autor ens ofereix una panoràmica fragmentària de l’epidèmia de pesta que s’esdevingué a la ciutat de València l’any 1647. És, per tant, una visió parcial i subjectiva d’uns fets que trasbalsaren la vida de tota una ciutat.