1912+1

1912+1 narra un crim passional ocorregut a Itàlia el 8 de novembre de 1913, una història en què apareixen grans dosis de patologia, terror i somni. Aquesta «divagadora passejada en el temps», a la Itàlia de 1912+1 —per exorcitzar el fatídic 13, D’Annunzio s’hi referí precisament com a «1912 + 1»—, persegueix dues poètiques aparentment inconciliables: la de la digressió i la de la concisió. Sciascia, amb el propòsit de treure llum dels testimoniatges sovint vacus i hilarants d’un cèlebre procés, evoca un clima històric autèntic i de gran força, i l’il·lumina vagant entre D’Annunzio i els futuristes, el pacte Gentiloni i la guerrilla de Líbia, Pirandello i Huxley. Profund coneixedor d’una Itàlia en què qualsevol envitricoll tendeix a presentar-se com una avinença clara, Sciascia ha volgut escriure la crònica d’un procés ple d’esclatants incongruències.